Webs tradicionals i nous hàbits de cerca

Toto, I've a feeling we're not in Kansas anymore.
⏤ The Wizard of Oz

Dorothy ho diu al moment exacte en què s'adona que les regles que coneixia ja no apliquen. No ha passat res de dramàtic. Només que el món ha canviat mentre ella mirava cap a una altra banda.

Una cosa així li està passant a qualsevol instituó que avui gestiona continguts al web. Durant anys, la lògica era coneguda: menús, jerarquies, cercadors interns. Avui la gent no navega, pregunta. Pregunta a sistemes d'intel·ligència artificial generativa i espera respostes directes, contextualitzades, sense haver de fer la feina d'interpretar un resultat de cerca.

‍

Contingut estructurat per a un món que ja no cerca com abans

L'Agència Catalana de Patrimoni Cultural ens va encarregar orientar la migració d'alguns dels seus projectes web cap a un nou gestor de continguts. La pregunta inicial que ens van plantejar era tècnica. La que necessitaven respondre era una altra: quin tipus d'arquitectura digital necessita el patrimoni quan l'ecosistema de cerca ja no funciona com abans. Un web patrimonial que no està estructurat per ser interpretat per aquests sistemes perd visibilitat i capacitat de servei públic, no en el futur, sinó ara.

Vam treballar amb diversos equips de Patrimoni per entendre les seves necessitats reals de contingut, fluxos i governança. El resultat va ser un llibre blanc amb diagnòstic, criteris de decisió i full de ruta: no una resposta sobre quina eina triar, sinó sobre des d'on partir per triar bé.

‍