Client: Xarxa de Museus d'Art de Catalunya
Rol: Consultoria i comissariat digital
Any: 2026
Disseny i UX: Belén Molina
Desenvolupament: Alejandro Mur
Edició sonora: Matías Rossi
Cossos que (no) importen utilitza l'scroll, el moviment i la disposició de les obres a l'espai de la pantalla com a part del discurs curatorial. Navegar el projecte és interpretar-lo. La pregunta que planteja Nora Ancarola —quins cossos han estat representats als museus, i amb quina mirada— no es llegeix, es recorre.
El 2025, la Xarxa ens va encarregar una anàlisi per repensar el programa Comissariats en línia . El treball va sortir d'un diagnòstic clar: el problema no era de qualitat dels continguts, sinó de procés i enfocament. Analitzem com resolien aquest repte altres museus i referents de narrativa digital fora del sector cultural, identificant-hi un patró comú. Als projectes que funcionen, el format no es decideix al final, sinó que és part constitutiva de l'encàrrec.
A partir d'aquesta anàlisi, vam proposar un nou model de treball basat en un doble comissariat, un de tesi, que defineix continguts i enfocament crític, i un de digital, que decideix els formats i coordina la producció. Tots dos treballen en equip i produeixen els continguts alhora que el format va generant necessitats i propostes. D'aquesta manera, el contingut pren la forma d'una experiència que aprofita al màxim les possibilitats naradores de l'àmbit digital.
Cossos que n̶o̶ importen , de l'artista i investigadora Nora Ancarola, va ser el primer encàrrec realitzat amb la nova metodologia. El text curatorial d'Ancarola sobre la representació dels cossos migrants a les col·leccions de la Xarxa oferia una estructura conceptual sòlida i per capes.
El resultat és un microsite on el moviment i l'scroll funcionen com a metàfora del propi relat: la navegació no és un accés als continguts, sinó part de la interpretació.
