Client: Xarxa de Museus d'Art de Catalunya
Rol: Consultoria i comissariat digital
Any: 2026
Disseny i UX: Belén Molina
Desenvolupament: Alejandro Mur
Edició sonora: Matías Rossi
Cossos que (no) importen utilitza el scroll, el moviment i la disposició de les obres a l'espai de la pantalla com a part del discurs curatorial. Navegar el projecte és interpretar-lo. La pregunta que planteja Nora Ancarola —quins cossos han estat representats als museus, i amb quina mirada— no es llegeix, es recorre.
El 2025, la Xarxa ens va encarregar una anàlisi per repensar el programa Comissariats en línia. El treball va partir d'un diagnòstic clar: el problema no era de qualitat dels continguts, sinó de procés i enfocament. Vam analitzar com resolien aquest repte altres museus i referents de narrativa digital fora del sector cultural, identificant en tots ells un patró comú. En els projectes que funcionen, el format no es decideix al final, sinó que és part constitutiva de l'encàrrec.
A partir d'aquesta anàlisi, vam proposar un nou model de treball basat en un doble comissariat, un de tesi, que defineix continguts i enfocament crític, i un de digital, que decideix els formats i coordina la producció. Ambdós treballen en equip i produeixen els continguts alhora que el format va generant necessitats i propostes. D'aquesta manera, el contingut adopta la forma d'una experiència que aprofita al màxim les possibilitats narratives de l'àmbit digital.
Cossos que n̶o̶ importen, de l'artista i investigadora Nora Ancarola, va ser el primer encàrrec realitzat amb la nova metodologia. El text curatorial d'Ancarola sobre la representació dels cossos migrants a les col·leccions de la Xarxa oferia una estructura conceptual sòlida i per capes.
El resultat és un microsite on el moviment i el scroll funcionen com a metàfora del propi relat: la navegació no és un accés als continguts, sinó part de la interpretació.
